Una solució alternativa, la Ronda del Vallès. Una proposta de Manel Larrosa per a que Sabadell i Terrassa puguin compartir més espais comuns:
En endavant les dues ciutats podríem compartir més encara els espais lliures del nostre rodal, en una solució que incorporaria molts elements estratègics.
 |
| Clickeu sobre les imatges per fer-les més grans |
En primer lloc, caldria posar-se d'acord en el sistema de les rondes de perímetre, entre les quals el projecte de la Ronda del Vallès, o Quart Cinturó, és una peça determinant que oscil·la entre ser una agressió o una solució.
Un cop construïda la Ronda Oest de Sabadell no sembla propi d'una regió metropolitana endreçada que les dues ciutats hagin de quedar envoltades pels seus quatre costats per autopistes i potents rondes urbanes que les aïllin dels espais lliures i les emmurallin. Més aviat, semblaria correcte articular la millor relació possible amb els espais lliures i compartir rondes i accessos. Aquesta opció no solament és possible, sinó que resultaria la millor solució de cara a la preservació dels parcs agrícoles i forestals i estalviar inversions duplicades.
Sant Julià està greument amenaçat per la traça oficial del Quart Cinturó i per la part de Terrassa els torrents de la Grípia i la Betzuca poden barrar-se per una Ronda Est de Terrassa que, en bona part, duplicaria l'avinguda que hi ha la llarg de la Riera de les Arenes.
La solució alternativa d'una Ronda del Vallès -- Quart Cinturó ajustada al llarg de la línia del ferrocarril R4 no solament preservaria Sant Julià sinó que ajudaria a estalviar-nos la Ronda Est de Terrassa, ja que facilitaria accessos exteriors, sense haver de fer una duplicació de l'avinguda de la riera de les Arenes.
Els rètols de la Ronda Oest de Sabadell ara ja indiquen l'accés a l'Hospital de Terrassa i en el futur la ronda de Sabadell podria encara col·laborar millor en comunicar Terrassa. De cabuda no li'n manca i els recursos públics són avui prou escassos com per treure'n el màxim benefici si, a més, les solucions territorials hi ajuden.
Avui calen obres amb traçats eficients que estalviïn costos i preservin el rodal, aspectes que són de suficient valor com per comptar-hi decididament.
Hi ha, finament, un gran aspecte estratègic. Fa anys Sabadell va promoure el Parc Catalunya i Terrassa el de Vallparadís i ambdues opcions formaven part de profundes reformes internes de les dues ciutats, com foren l'Eix Macià a Sabadell i l'ampliació de la Universitat a Terrassa amb la reforma del seu nucli. Amb ritmes diferents en el temps, les dues ciutats van fer passos molt semblants. Però ara, novament, a les dues ciutats els cal emprendre camins estratègics de futur. I ja hi ha indicis que treballen en aquesta línia, però el més interessant seria que es creessin sinergies entre ambdues ciutats.
El projecte B40 a Terrassa desenvolupa la façana nord de la ciutat, tot aprofitant els laterals del Quart Cinturó, el veïnatge a centres de recerca com LEITAT i el nou transport públic que oferirà l'estació final de l'allargament dels FGC a Can Roca. La Ronda Oest de Sabadell seria un bon accés a un similar projecte estratègic, si la ciutat sabés aprofitar els espais laterals de la Ronda amb tot el potencial que ofereixen a Sabadell: Una gran façana metropolitana.
Aquesta visió no és cap utopia, ja que representaria l'actualització, trenta anys després, del projecte de l'Eix Macià i del Parc Catalunya, o de la renovació del centre de Terrassa. Ignorar ara d'aquest projecte no resultaria cap opció de realisme davant d'una utopia difícil o irreal, sinó, tot en contrari, constituiria una renúncia i una simple derrota davant la crisi que ens demana voluntat.
El nou Eix Macià de Sabadell poden ser les façanes de la Ronda Oest. La via, com a infraestructura, no és un desig sinó una realitat, tot i que mancada d'ordenar urbanísticament en el seu entorn amb totes les activitats que hi són possibles: equipaments, serveis, activitats, tant públics com privats.
El projecte B40 de Terrassa és del mateix contingut i ambdós podrien reforçar-se mútuament i competir en línia, que és el millor escenari per a ambdues. Aquest límit definit per la Ronda Oest a Sabadell i per les Rondes Nord a Terrassa no seria perifèria de ciutat en la mesura que ser frontera d'espais de qualitat no és cap factor negatiu sinó, tot contrari, un element efectiu de qualitat.
La frontera de l'Eix Macià és el Parc Catalunya i en el límit de la ciutat també el factor amb potencial és, clarament, el respecte i la valoració dels espais lliures del perímetre Sant Julià i Can Bonvilà.
Un projecte d'aquesta magnitud demana la presència d'una oferta de transport públic, que en aquest cas serien tres noves estacions: Terrassa Est (feta), Can Roca (en construcció) i Can Llong (en programa).
El projecte econòmic i urbà de potenciació de les dues ciutats amb el tractament de sectors o eixos estratègics urbanístics es correspondria, com fa anys, amb la promoció de la qualitat que aporten els espais lliures respectats.
Per contra, plantejar-se de manera aliena a les ciutats el pas del Quart Cinturó esdevé una opció simplista, ja que no estructuraria ciutat ni territori, es destruirien els espais lliures i no s'aprofitaria el transport públic per a integrar opcions urbanístiques estratègiques.
Eliminar vials previstos, però sobrants, definir el Projecte del Parc dels Torrents, juntament amb la preservació del bosc Can Bonvilà i els espais nord de Terrassa pot ser el mateix projecte que preservar Sant Julià i valorar-lo a Sabadell. I, com fa anys, en el cas de Vallparadís i del Parc de Catalunya, les opcions ambientals poden ser les portes de projectes estratègics de ciutat.
Per a fer-ho possible, hem d'assumir clarament la integració de la Ronda del Vallès (4C) al llarg de la línia del ferrocarril i que el perímetre del Camp de Golf de Can Bonvilà demana que la integració es faci dins d'aquest espai transformat. Els recursos econòmics s'hi poden destinar i millor fer-ho aquí per integrar la nova via al Golf, que no pas per maquillar la trinxada pel bosc de Can Bonvilà i de la seva carena a Sant Julià.
Ens cal una visió estratègica que sumi les opcions locals de Terrassa i Sabadell en una visió més àmplia que sigui alhora territorial, ambiental i econòmica. Com en la crisi dels setanta, ara hi ha noves oportunitats que hem de saber aprofitar, oportunitats fins i tot molt més fàcils de gestionar del que fou l'Eix Macià o l'ampliació de la universitat a Terrassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada