És hora de reflexionar, segons vam concloure a la jornada "Sant Julià: el parc de la ciutat de Sabadell del s. XXI" que vam fer a Sabadell abans de Sant Joan i que ara, gràcies al recull que va fer Joan Carles Sallas, us expliquem aquí.
Vam voler reunir diferents actors que treballen per protegir el
patrimoni i el medi natural de la plana del Vallès en relació al Projecte deQuart Cinturó per posar-nos al dia del que anem fent tots plegats.
El Projecte del Quart Cinturó; en via morta? Toni Altaió per part de l’ADENC.
Toni Altaió va descriure les dificultats tècniques i pressupostaries que té
el govern de l’estat per executar de forma completa el tram Abrera-Terrassa.
Els problemes es deuen a l’alt cost de determinades estructures constructives i
a la manca de previsió de pressupost per executar-les per part de les empreses
que estan realitzant el projecte; que pot tardar de 3 a 5 anys a finalitzar-se.
En relació a l’Informe d’avaluació ambiental del tram Terrassa-Granollers, Altaió va explicar que el ministeri de Foment l’havia de trametre al de Medi Ambient abans del dia 30 d’abril i això no es va produir. Per tant cal incoar la caducitat de l’expedient i l’inici de la seva tramitació des del principi, tant a nivell d’estudis tècnics, com d’estudis d’alternatives i nova avaluació ambiental. Això fa que calgui esperar fins el 2014 per poder informar-se i fins el 2015 per poder resoldre’s favorablement al seguiment del projecte.
En relació a l’Informe d’avaluació ambiental del tram Terrassa-Granollers, Altaió va explicar que el ministeri de Foment l’havia de trametre al de Medi Ambient abans del dia 30 d’abril i això no es va produir. Per tant cal incoar la caducitat de l’expedient i l’inici de la seva tramitació des del principi, tant a nivell d’estudis tècnics, com d’estudis d’alternatives i nova avaluació ambiental. Això fa que calgui esperar fins el 2014 per poder informar-se i fins el 2015 per poder resoldre’s favorablement al seguiment del projecte.
Protegim el Parc agrari de Sant Julià d’Altura - Can Deu. Joan Carles Sallas- Plataforma Sant
Julià.
Per part de la plataforma es va defensar el parc com un segon pulmóambiental de Sabadell de més de 300 hectàrees, que a la vegada que realitza una
funció econòmica i agrícola i alimentaria, resol i realitza una funció social,
paisatgística i cultural important per a la ciutat.
La Plataforma defensa una nova forma de parcs periurbans de la ciutat, que ha
de ser el gran parc del segle XXI, que identifica la ciutat amb la plana
agrícola i forestal del Vallès i amb la seva cultura agrícola històrica.
La PSJ demana que si s’ha de realitzar un nou vial o ronda interurbana,
s’estudii un traçat d’una Ronda del Vallès com preveu el Pla Territorial
Metropolità que no trenqui i divideixi el parc de Sant
Julià per la meitat, i que s’articuli amb la línia de RENFE del
transport públic metropolità.
Els parcs del Vallès; les 7 joies del Vallès, Francesc Romagosa - Secció
Natura UES.
La UES va presentar el treball que la Campanya
Contra el Quart Cinturó ha realitzat enguany amb el que defensen la protecció dels7 espais naturals de la plana que són assimilables a l’espai agrícola de Gallecs,
pels seus valors agrícoles, naturals, culturals i socials: Serra Galliners;
Sant Julià-Can Deu; Togores; Torre Marimon-Palaudaries; Santa Justa; Pla del
Tenes i Pla de Llerona-Marata. Aquests espais estan articulats a la part nord
de la plana del Vallès a l’entorn de l GR-99, i són els espais que per
dimensions, singularitat, posició i elements patrimonials representen els
valors agro-forestals de la plana del Vallès.
L’ADENC – Alfred Martínez.
Alfred Martínez de l’ADENC va explicar el projecte del Parc Agrícola del
Vallès i el Pla Territorial –PTMB. Va descriure com es va treballar dins del
pla territorial metropolità per preveure
aquestes figures de protecció, planificació
i gestió del medi natural de la plana del Vallès. A més va mostrar diferents
estudis entre els que inclou una ordenació agrofrestal de tot el corredor
prelitoral de Catalunya, i va comparar-lo amb el projecte del Regional Planningde 1932 de Rubió i Tudurí.
Pep Riera, pagès i ex-responsable de la Unió de Pagesos.
Pep Riera va explicar la utilitat de defensar un espai agroforestal pel
Vallès, cada cop amb més utilitats agrícoles, amb agricultura de proximitat,
amb agricultura ecològica, agricultura de denominació d’origen i de seguiment i
traçabilitat dels productes agroforestals.
La Plana del Vallès a l’igual que el Maresme pot consolidar aquesta funció
ambiental i territorial, perquè hem superat el model d’explotació urbanística i
immobiliaria més incessant i potent de la història de Catalunya, i ara toca
reflexionar sobre el model que ens queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada